Boscos Monumentals. Les Rouredes de Roure Pènol d'Olot.

Aprofitant que la tardor encara ens obsequia amb el seus colors i el hivern no acaba d’arribar, us proposem una sortida a uns dels boscos emblemàtics de Catalunya, Les Rouredes de Roure Pènol del Pla Olotí.

El Roure Pènol (Quercus Robur) és un arbre propi de climes humits i que creix be als fons de les valls. Els trets diferencials del roure pènol són dos: el primer és que a la base de les fulles es formen dos petites orelletes i el segon és que les seves aglans són groses i penjen d’un peduncle molt llarg. Tenen una gran longevitat i poden arribar als 40 metres d’alçada.

“Tenen una gran longevitat i poden arribar als 40 metres d’alçada.”

 

Avui en dia queden poques rouredes de roure pènol i les poques que hi ha, han esdevingut veritables tresors geobotànics. Prop d’Olot en tenim un exemple, per arribar-hi anirem fins el Parc Nou, el primer que farem serà visitar la roureda que hi ha a un dels angles del parc, aquesta roureda està declarada arbreda monumental, que s’ha mantingut sense gaires canvis durant molts anys. Un cop completat el passeig per la roureda podem visitar el Casal dels Volcans un palauet del segle XIX, anomenada Torre dels Castanys, amb un cert valor arquitectònic per si sol, on trobarem el Museu dels Volcans i el Centre d’Informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

“...Casal dels Volcans un palauet del segle XIX, anomenada Torre dels Castanys, amb un cert valor arquitectònic per si sol...”

Un cop hem vist la roureda del Parc Nou començarem l’excursió tot seguint l’itinerari 3, visitant els paratges de la Moixina, un dels indrets més humits de la comarca, plens de fons, deus i aiguamolls. Entre els roures també podrem observar tells, freixes i plàtans i un sotabosc format per boix (podem trobar grans exemplars), grèvol... Primer arribarem a la Font Moixina, per tot seguit anar fins els aiguamolls de la Moixina on i podem trobar a part del roure pènol, alguns pollancres, salzes blancs, freixes, avellaners i saücs. Per acabar de gaudir d’aquests paratges us proposem rodejar els aiguamolls i agafar un petit sender a mà esquerra que torna fins a la Font de la Moixina.