Guies Roc Blanc

NAIXEMENT DEL TER Hi havia una vegada una gran sequera que va afectar a tota la Terra. A Setcases hi feia molta calor i el riu baixava molt eixut.  Va arribar un estranger que demanava aigua per les cases ja que totes les fonts eren seques. Ningú no li volia donar doncs tothom es guardava la poca aigua que conservaven per a ells mateixos.  L'estranger va anant picant les portes de les cases i finalment va continuar muntanya amunt fins arribar a les bordes d'uns pastors. Va trobar-se a un pastor i   li va demanar aigua. El pastor va compartir la seva aigua amb ell i a més a més el va convidar a sopar i dormir doncs ja era tard. L'endemà al matí l'estranger, en mostra d'agraïment, li va regalar una carabassa i li va dir que sempre que tingués set només havia de donar-li la volta doncs en brollaria aig ua. El pastor molt content va posar la carabassa al seu sarró i mai li va faltar aigua.  Un dia va esclatar una gran tempesta de llamps i trons. Davant el pe

L’entrada d’aquest mes és per parlar de les raquetes de neu, per donar una mica d’informació del seu funcionament i del terreny adequat per utilitzar-les. Les últimes setmanes hi ha hagut alguns accidents greus, fins hi tot algun mort, pel mal us de les raquetes, per utilitzar-les en terrenys on no s’haurien d’utilitzar mai, les condicions de la neu, poca i molt dura, tampoc hi ha ajudat. És una llàstima que un esport tant bonic, que et dona accés a llocs remots s’acabi convertint en un problema tant greu. La massificació de les muntanyes, sobretot a l’hivern, dels últims anys i la desconeixença en general de molta gent han fet que any rera any hi hagi més accidents i cada cop més greus. Dit això, comencem parlant del terreny on s’han d’utilitzar les raquetes, les raquetes de neu es van inventar fa milers d’anys a la zona de Xina i Sibèria i servien per caminar a l’estepa quan hi havia molta neu, per tant van ser inventades per caminar en terrenys plans. Més endavant, concre

LLEGENDA DEL SENYOR DE ROCABRUNA (Font: Mancomunitat de la Vall de Camprodon) A la tardor de l'any mil cent onze -l'onze de novembre per ser exactes- després de sentir la missa oficiada per l'abat de Sant Pere, després de combregar i de demanar l'empara de la Mare de Déu, Feliu d'Adalbert, al capdavant d'un grup de valents cavallers, va abandonar la seguretat dels murs del castell dels seus avantpassats per anar a combatre els sarraïns que havien instal·lat un campament al bosc de Rocabruna. Aquell va ser un intent a la desesperada d'agafar els infidels per sorpresa i d'evitar que assetgessin el castell. La gosadia dels cavallers va ser insuficient per vèncer l'enemic. El senyor de Rocabruna va haver de contemplar com els alfanges afilats dels mahometans decapitaven els seus homes i els caps eren penjats als arbres per ser devorats per les feristeles. A ell, en canvi, el van torturar, li van arrencar els ulls i el van deixar lligat a una soca

La motxilla En aquesta ocasió parlarem de la motxilla, element d’equip indispensable i que ens ha de servir per transportar el material necessari per a l’activitat escollida. En base a això parlarem bàsicament de dos tipus de motxilles, les d’atac o d’un dia que disposen d’una capacitat d’uns 30 litres i les de travessa o diversos dies amb capacitat de 60 litres o més. Per jugar amb els pesos una bona opció és escollir motxilles ampliables en pes de +10kg o inclús +15kg. La majoria estan fetes de materials lleugers però que suporten bé l’abrasió i l’estrip com ara la cordura i requereixen de costures fortes per suportar bé el pes i compressió del material que hi dipositem. La motxilla ha de permetre que el pes es distribueixi en gran mesura als malucs i les cames en detriment de les espatlles que es sobrecarreguen molt ràpidament. Alhora aquesta ha de tenir elements suficients per repartir el pes el més a prop possible del centre de gravetat del cos. Alhora d'adquirir-la h

Teoria de les tres capes Avui parlarem sobre la teoria de les 3 capes alhora d’escollir la roba per sortir a la muntanya, perquè puguem gaudir sense patir pel fred o unes condicions meteorològiques poc favorables. Primera capa / Capa interior És la capa que es troba en contacte amb la pell. La seva funció és allunyar la nostre suor de la pell, evitant la sensació d'humitat i que el nostre cos es refredi. S'utilitzen materials no absorbents compostos per fibres sintètiques (com el polièster, polipropilè o clorofibra) o llana de nova generació, que deixen passar tota la suor produïda pel nostre cos. Les fibres sintètiques són més barates i s'assequen molt més ràpid. Evitar les samarretes de cotó que s’humitegen amb facilitat i per tant triguen molt de temps a assecar-se. Hi han diferents gruixos que també permeten mantenir-nos abrigats, els quals triarem segons la temperatura del lloc on fem l’activitat i si aquesta és més dinàmica o estàtica. En aquesta cap

ARVA, Pala i Sonda II Aquesta és la segona entrada, on parlem del material de seguretat que hem de dur durant les nostres sortides a la neu, aquests elements són: l’ARVA, la pala i la sonda. SONDA : En aquesta segona entrada parlarem de la pala i la sonda. La sonda és un pal, normalment d’alumini que ha de ser resistent ja que la neu acostuma a ser compacte. Amb la sonda farem forats continus a la neu amb una tècnica d’espiral que permet localitzar amb més precisió la víctima que prèviament hem trobat amb l’ARVA. Seguidament utilitzarem la pala per desenterrar a la víctima. Són recomanades sondes de 10 mm de diàmetre i d’uns 240 cm de llargada mínima. Totes les sondes porten un regle imprès per tal de poder saber la profunditat a la que es troba la víctima. PALA: Ha de ser plegable per tal de transportar-la dins de la motxilla. Es recomana d’alumini, d’una mida de 20 cm x 20 cm de superfície i de mànec extensible amb forma de T o D a l’extrem. Per

ARVA, Pala i Sonda I En la pròximes tres entrades parlarem del material de seguretat que hem de dur durant les nostres sortides a la neu, aquests elements són: l’ARVA, la pala i la sonda.  ARVA o DVA (Detector de Víctimes d’Allaus)  L’element bàsic i principal és l’ARVA o DVA. És un aparell que te dues funcions: recepció i emissió d’ones electromagnètiques, les quals informen de la nostra situació (profunditat i distancia alhora de trobar al company enterrat per la neu) al membre del grup que busca a la persona soterrada.  Quan comencem la sortida comprovarem que tothom porta l’ARVA connectada i en mode emissió. Si patim un allau, la persona que busca als accidentats passarà l’ARVA en mode recepció, per rebre la les ones dels accidentats.   ARVA 3 antenes de la casa ORTOVOX Actualment ja només es comercialitzen les digitals, abans n’hi havien d’analògiques. Poden tenir una, dos o tres antenes, les d’una antena ja no les fan, les de dues antenes no son prou pre

Prats de Molló 1-             Porte de France , this is the most important of the 5 gates of then town which has been encircled by ramparts since 1345. These were destroyed by an earthquake in 1428. They were rebuilt only to be destroyed again by the troops of Louis XIV, in reprisal for the rebellion of the “Little Angels of the Land” during the Salt War. Finally, in 1683, they were rebuilt by the villagers under the supervision of Marshal Vauban’s engineers.

LL anars Following up the course of the Ter River, at only 2 km from Camprodon, stands Llanars. Saint Esteve Church  built in the 12 th  century this Romanesque church has an only nave covered with a sharp pointed barrel vault and an apse not centred to the axis. The bell tower is squared with pyramidal roofing.