L’entrada d’aquest mes és per parlar de les raquetes de neu, per donar una mica d’informació del seu funcionament i del terreny adequat pe...


L’entrada d’aquest mes és per parlar de les raquetes de neu, per donar una mica d’informació del seu funcionament i del terreny adequat per utilitzar-les. Les últimes setmanes hi ha hagut alguns accidents greus, fins hi tot algun mort, pel mal us de les raquetes, per utilitzar-les en terrenys on no s’haurien d’utilitzar mai, les condicions de la neu, poca i molt dura, tampoc hi ha ajudat.
És una llàstima que un esport tant bonic, que et dona accés a llocs remots s’acabi convertint en un problema tant greu. La massificació de les muntanyes, sobretot a l’hivern, dels últims anys i la desconeixença en general de molta gent han fet que any rera any hi hagi més accidents i cada cop més greus.

Dit això, comencem parlant del terreny on s’han d’utilitzar les raquetes, les raquetes de neu es van inventar fa milers d’anys a la zona de Xina i Sibèria i servien per caminar a l’estepa quan hi havia molta neu, per tant van ser inventades per caminar en terrenys plans. Més endavant, concretament fa uns 60 anys, van arribar a Europa, primer als Alps i després als Pirineus, quan van arribar es van tenir que adaptar, ja que els Alps i Pirineus són muntanyes més escarpades, d’aquesta manera a les raquetes els hi van posar punxes a la part inferior, alces i unes punxes a la part frontal.

Per tant la primera conclusió que podem treure, és que el terreny ideal és el pla, amb les modificacions sofertes podem anar per terrenys amb una certa pendent, tant pujant com baixant, però en cap cas podrem afrontar grans pendents on una caiguda podria ser mortal (de fet tots els accidents greus són per aquest motiu). La pendent màxima que podem afrontar, sobretot en baixada és del 30% - 35% aproximadament i depenen molt del tipus de neu que trobem.



Normalment les raquetes que trobem al mercat, i les millors, són de la marca TSL. Les raquetes de gama mitja que són les més utilitzades, tenen tres posicions:
-    - La posició normal, on podem aixecar el taló, aquesta posició ens servirà per caminar en pla, pujades no molt pronunciades i baixades no molt pronunciades.
-    - La fixació, que és un ferro petit a la part posterior, que fixa el peu a la raquetes, aquesta posició ens servirà per corre, baixar i saltar.
-   - I l’alça que ens servirà per quan la pendent de pujada s’accentua, d’aquesta manera no ens cansarem tant quan pugem.

És molt important ser coneixedor de totes aquestes coses i també planificar la sortida de manera minuciosa, mirar la previsió meteorològica (jo utilitzo l’Snow Forecast), mirar el butlletí d’allaus (ICGC) i saber llegir els plànols corresponents, per poder observar si el terreny per on progressarem és l’adequat per anar amb raquetes de neu.
Si tot i així no ho veieu clar, el millor és contractar un guia de muntanya, que ens portarà amb seguretat i de ben segur ens explicarà moltes històries de l’entorn que trepitgem.
Salut i muntanya!